A l'hora de partir una paraula en síl·labes hem de tenir en compte que hi ha grups de lletres que se separen i d'altres que no.
Se separen:
rr | car-rer | ss | bos-sa |
l·l | al-lèr-gic | ix | ai-xò |
No se separen:
ny | pi-nya | ll | cella |
qu | es-que-na | gu | fi-gue-ra |
D'aquests grups de paraules en diem dígrafs, perquè per representar un so necessiten dues lletres.
Segons la posició de la síl·laba tònica, podem classificar les paraules en:
Agudes. La síl·laba tònica és l’última: allà, París, cargol.
Planes. La síl·laba tònica és la penúltima: llibre, fàcil, èxit.
Esdrúixoles. La síl·laba tònica és l’antepenúltima: àlgebra, tònica, màquina.
A l’hora d’accentuar haurem de tenir en compte una sèrie de circumstàncies:
· La a és, com ja sabem, la vocal més oberta, s’accentua sempre amb l’accent obert: pàgina, semàfor, demà.
· La i i la u, com que són les vocals més tancades s’accentuen sempre amb l’accent tancat: bústia, pastís, ningú, cadascú.
· La o i la e poden portar accent obert o tancat, segons la pronúncia del so: església, molèstia, tómbola, però.
diftong decreixent: avui, compreu, teniu.
paraules planes que acaben en diftong decreixent: cantàveu, dormíssiu, seríeu, tinguéssiu, voldríeu.
Excepcions:
• Els mots femenins començats per i, u, hi, hu àtones: la universitat, la Irene, la
història, la imatge.
L’ACCENTUACIÓ
Agudes. La síl·laba tònica és l’última: allà, París, cargol.
Planes. La síl·laba tònica és la penúltima: llibre, fàcil, èxit.
Esdrúixoles. La síl·laba tònica és l’antepenúltima: àlgebra, tònica, màquina.
A l’hora d’accentuar haurem de tenir en compte una sèrie de circumstàncies:
· La a és, com ja sabem, la vocal més oberta, s’accentua sempre amb l’accent obert: pàgina, semàfor, demà.
· La i i la u, com que són les vocals més tancades s’accentuen sempre amb l’accent tancat: bústia, pastís, ningú, cadascú.
· La o i la e poden portar accent obert o tancat, segons la pronúncia del so: església, molèstia, tómbola, però.
Accentuació de les agudes
Accentuarem totes les paraules agudes acabades en: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in. Excepció: no accentuarem les paraules agudes que acaben endiftong decreixent: avui, compreu, teniu.
Accentuació de les paraules planes
Accentuarem les paraules planes que no acaben en: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in: àtoms, càrrec, càstig, semàfor, caràcter. Sí que accentuarem lesparaules planes que acaben en diftong decreixent: cantàveu, dormíssiu, seríeu, tinguéssiu, voldríeu.
Accentuació de les paraules esdrúixoles
Les paraules esdrúixoles s’accentuen totes: fàbrica, elèctrica, víctima, àrbitre, península. Cal tenir en compte el hiat, ja que les paraules amb el grup i + vocal no formen diftong: ràdio, justícia, història, pèrdua, consciència. L’APÒSTROF
L’article masculí o femení (el i la) singular s’apostrofa davant de paraules començades per vocal o hac: l’església, l’amic, l’arbre.Excepcions:
• Els mots femenins començats per i, u, hi, hu àtones: la universitat, la Irene, la
història, la imatge.
LA CONTRACCIÓ
Els articles el i els es contrauen quan van darrere de les preposicions a, de, per i per a:
• a + el al a + els als
• de + el del de + els dels
• per + el pel per + els pels
• Per a + el per al per a +els per als
Quan el mot següent comença per vocal, l’article no fa la contracció, i, per tant, cal seguir les regles de l’apostrofació. Ex.: Vaig a l’escola, vinc de l’excursió, és per a l’Anna.
